Acupuntura Japonesa

L’acupuntura japonesa, a ligual que la moxibustió japonesa, va ser exportada de la Xina al Japó al segle VI por un monjo i metge anomenat Chiso, el qual va escriure 160 volums de tractaments mèdics.

L’acupuntura és una tècnica que es va originar a la medicina tradicional xinesa i consisteix en la inserció i manipulació d’agulles al cos amb l’objectiu d’equilibrar l’energia i restaurar la salut.

Les agulles s’insereixen en diferents punts del cos situats en els meridians. El nostre organisme té 12 meridians principals per on circula l’energia i la sang. Aquests punts són importants en la medicina oriental perquè són llocs o punts on es manifesta l’energia: punts al cos per on entra i surt l’energia. És aquí on l’acupuntor pot intervenir per tonificar alguna part del cos o òrgan, o dispersar, en el cas d’un buit o un estancament energètic per tractar diferents trastorns, malalties i condicions.

Les bases de la medicina tradicional són les mateixes a la Xina i al Japó, però al Japó s’han desenvolupat una sèrie de tècniques no tan invasives, més subtils i alhora eficaços.

L’acupuntura japonesa es diferencia de la xinesa per la seva preocupació per no envair ni molestar el pacient, per la qual cosa tendeix a col·locar les agulles de forma més superficial utilitzant agulles molt fines per no produir dolor. Tampoc es manipulen tant les agulles, per la qual cosa la sensació de rampa no se sol produir. En les sessions es presta molta atenció a la sensibilitat del pacient i del acupuntor.

En la consulta d’infermeria holística i teràpies japoneses s’utilitzen els mètodes d’acupuntura japonesa de Teràpia de Meridians i Sistema Manaka com a tractaments arrels que van a la raó del problema i els tractaments complementaris per els símptomes.

L'acupuntura consisteix a regular el Ki. El Ki expressa el concepte de les energies fonamentals de l'univers i en el cos és impuls, funció i vitalitat.